RECOL·LECCIÓ i CULTIU

TRANSFORMACIÓ

COMERCIALITZACIÓ

 





RECOL·LECCIÓ

I CULTIU

 

 

a) LA RECOL·LECCIÓ

 

La recol·lecció de les PAM en el medi natural és una activitat que s’ha realitzat sempre i que consisteix en recol·lectar les plantes d’interès aromàtic o medicinal directament de la natura, en espais on l’acció antròpica ha sigut nul·la.

Però degut a l’increment de la demanda en els últims anys aquesta activitat ha començat a estar amenaçada per ella mateixa, sobretot degut a una mala gestió en la seva recol·lecció, que no deixa regenerar les poblacions de les espècies vegetals que ens interessen.

El fet que moltes de les espècies que abans es recol·lectaven ara es cultivin, i la duresa que caracteritza aquesta activitat, provoca que cada vegada siguin menys les persones que s’hi dediquen. En alguns casos però, el fet de que algunes plantes no es cultiven (ja que encara no se sap com s’han de cultivar) i presenten un preu elevat en el mercat fa que la recol·lecció es mantingui (ex. àrnica, gençana,...). En altres casos, determinades aplicacions (com la homeopatia) valoren l’origen natural del producte. D’altres espècies, com la farigola, també es continuen recol·lectant en grans volums. 

Per a minimitzar l’impacte ambiental de la recol·lecció s’ha de poder garantir la supervivència a llarg termini de les poblacions silvestres i dels seus hàbitats; i per a cadascuna de les espècies que s’aprofiten en una àrea és necessari establir plans de gestió d’aprofitament que fixin els nivells s’extracció.

Abans de començar la recol·lecció és important un treball previ en el que es valori els següents aspectes:

  • Identificació de les àrees amb més riquesa i/o vulnerabilitat per a cadascuna de les espècies que siguin objecte d’aprofitament silvestre.
  • Estudi de la biologia de les espècies i principalment dels seus mecanismes de reproducció (ja que és principalment a partir del manteniment dels organismes de reproducció que garantim la presència de l’espècie amb rera any).
  • Conèixer la seva densitat i distribució geogràfica, així com la localització de les poblacions més importants i la qualitat d’aquestes.
  • Conèixer la planta a recol·lectar, la part a extreure i les tècniques per a recol·lectar-la correctament.
  • Estudi de la riquesa en principis actius de cadascuna de les espècies objecte d’aprofitament i la seva variació estacionals (s’ha de conèixer el temps apropiat per a fer la recol·lecció que garanteixi el màxim en principis actius i la millor qualitat del material vegetal).
  • Abans de començar l’activitat és necessari demanar els permisos a les autoritats locals.
  • Els recol·lectors han d’evitar:

                 - L’extinció d’espècies degut a la sobrexplotació. S’ha de fer cas als ‘torns de rotació en la recol·lecció’ per a garantir la propagació biològica i la pròpia renovació dels processos naturals.

                 - La destrucció de parts innecessàries de la planta degut a la manca total de cura en l’extracció o a la inexperiència i poca professionalitat del recol·lector.

                 - La confusió en la recol·lecció entre espècies que poden semblar-se molt o degut a una mala identificació.

                 - Recol·lectar espècies en perill d’extinció catalogades segons les normes locals i internacionals.

Per altra banda, la recol·lecció silvestre comporta una sèrie de beneficis ambientals i culturals com:

  • recuperació dels coneixements populars de l’ús de les plantes aromàtiques i medicinals dispersos en el territori i amenaçats d’erosió, i l’elaboració d’estudis d’etnobotànica.
  • Valoritzar l’entorn natural existent i, en conseqüència, fomentar el seu manteniment i la seva conservació.
  • Valoritzar la diversitat biològica en tots els nivells.
  • En alguns casos, beneficiar econòmicament la població rural que pot fer de la recol·lecció de flora silvestre una activitat complementaria a la seva renda i poden veure també reconeguda la seva acció de salvaguarda del territori.

 

 

 

b) EL CULTIU

L’ús de les plantes aromàtiques i medicinals té un origen molt antic. En alguns moments la necessitat d’herbes era satisfeta per la recol·lecció directa de les poblacions espontànies o silvestres. Mica en mica, el mercat s’ha fet més exigent i demana més qualitat i majors volums d’aquest material. Actualment s’ha arribat a un punt que per algunes espècies és perillós continuar la seva recol·lecció directa i per tant s’ha de pensar en restringir-la i introduir-ne el cultiu.

Les principals raons que suporten la necessitat d’introduir el cultiu de plantes aromàtiques i medicinals són:

  • Aspectes de qualitat i homogeneïtzació del producte: els compradors de la matèria primera vegetal assecada o destil·lada ja siguin herbolaris o laboratoris són cada cop més exigents en la qualitat. Si l’herba va cap a herboristeria, a més a més de la homogeneïtat, és la qualitat visual (color, textura, presència d’elements estranys i mida) la que tenen en compte. Si el material és per a laboratoris el que prioritzen, a més a més de la homogeneïtat, és la seva riquesa en principis actius i en el cas dels olis essencials, cal afegir la seva puresa.
  • Preservar espècies autòctones i els medis allà on creixen. La farigola, el romaní, l’espígol, l’estepa, la boixerola, la cua de cavall, la gençana, el te de roca i moltes d’altres, s’obtenen majoritàriament de recol·lecció. D’algunes d’elles s’estan comercialitzant uns volums, que ara per ara, ja no són sostenibles, ni per les pròpies espècies, ni pels medis allà on creixent. Unes més que d’altres es troben en un "estat límit" i per tant cal protegir-les amb especial cura. Dins d’aquest grup hi ha la gençana (Gentiana lutea), la boixerola (Arctosthaphyllos uva-ursi), el trèvol d’aigua (Menyanthes trifoliata) i l’àrnica (Arnica montana).
  • Un darrer aspecte fóra la introducció del cultiu de PAM com a una alternativa per a moltes zones agrícoles on els cultius convencionals són cada dia menys rentables. Seguint les directives de la política agrària comunitària (PAC) que està orientada a prioritzar nous cultius no excedentaris dins la comunitat, el cultiu de les PAM està totalment justificat. Per altra banda, les nostres condicions edafo-climàtiques fan possible el cultiu d’un ventall molt ampli d’espècies, doncs les seves necessitats s’adapten perfectament als nostres medis. No s’ha d’oblidar que moltes de les espècies aromàtiques, medicinals i condimentaries són espècies autòctones de la nostra flora que creixent espontàniament.

Aspectes a tenir en compte inicialment

A l’hora de plantejar-se el cultiu de PAM s’han de tenir en compte una serie d'aspectes que definiran el sistema de producció desitjar:

La qualitat del producte que es vol obtenir. Segons el grau d’exigència es pot plantejar de fer cultiu ecològic. Cultiu Ecològic vol dir conrear sense la utilització de cap producte sintètic durant tot el seu cicle de creixement. La planta rep tots els nutrients que necessita mitjançant aportacions d’adobs naturals (orgànics o minerals), i la protecció contra malalties o/i plagues es realitza mitjançant a partir de la prevenció i tècniques i productes no agressius amb el medi. 

Generalment els productes ecològics es valoren més, però s’ha de tenir en compte que requereix un elevat coneixement del cultiu i en molts casos, el control de les males herbes provoca un augment de les hores de treball, i un augment del cost final de producció. 

El cultiu també està fortament condicionat per la disponibilitat d’aigua, així doncs tenim:

  • Alta disponibilitat d’aigua: regadius o alta pluviometria
  • Baixa disponibilitat d’aigua: secans o baixa pluviometria

Les zones de secà o de baixa pluviometria són les més indicades per a cultivar-hi espècies aromàtiques. D’aquestes se n’obtenen els olis essencials que són de major qualitat en ambients secs que no pas en humits. Dins d’aquest grup hi són l’espígol, la lavanda, la farigola, el romaní, l’hisop, la sajolida i la sàlvia. A més a més d’aquestes espècies, també es poden obtenir bons rendiments amb l’anís, el comí, el fonoll, i el pericó, que es cultiven principalment per a l’obtenció de llavors o planta.

A les zones de regadiu o d’alta pluviometria, el nombre d’espècies que es poden conrear és major i l’orientació de la producció és per a l’obtenció de fulla, planta o arrel. Per aquestes zones són bones la menta, l’alfàbrega, la tarongina, la milfulles, l’anet, l’equinàcea, el poliol, la herbabona, la ulmària, la bardana, l’estragó, l’orenga, el marduix, la camamilla, la valeriana i l’ènula entre d’altres.

L’alçada de la zona de cultiu també limita el nombre d’espècies. L’altitud influeix per doble efecte. Per un costat hi ha l’efecte de la temperatura (cada 200 m d’alçada la temperatura disminueix 1ºC) i això en algunes èpoques i per algunes plantes pot ser un factor limitant. D’altra banda, l’altitud incideix directament en la concentració de principis actius. Està comprovat que amb alçada s’incrementa l’amargor dels constituents de la gençana i que també disminueix el contingut en oli essencial de les mentes i farigoles.

En alçada es pot cultivar: la valeriana, l’angèlica, l’àrnica, l’ equinàcea, la menta, la tarongina, el pericó, la bardana, l’orenga i l’estragó entre d’altres.

Les cotes més baixes i properes a la zona mediterrània són més adequades per cultivar les espècies aromàtiques de les que s’obtindran uns olis essencial de millor qualitat i major rendiment: l’espígol, el romaní, el timó, les sàlvies, ….

Les condicions edafo-climàtiques també són importants per a plantejar-se unes espècies o unes altres. El règim de gelades, la orientació del terreny i el tipus de sòls s’han de tenir en compte. En principi, les espècies que serveixen per a obtenir arrels s’han de conrear en sòls sorrencs, profunds i lleugers. Per exemple bardana, equinàcea, àrnica, gençana, ènula, valeriana, angèlica i dent de lleó. L’orientació del terreny també és important. En principi cal escollir terrenys orientats al Sud i no ombrejats amb una insolació abundant. Les gelades també són limitants per algunes espècies, tot i que en general es pot dir que són resistents a les temperatures normals de casa nostra.

El mercat

Allà on va dirigit el nostre producte definirà les espècies a cultivar.

La producció pot anar dirigida a farmàcia, herboristeria, al sector de la perfumeria o cosmètica i a l’alimentació.

Per laboratoris farmacèutics, les espècies amb més demanda són: pericó, valeriana, card marià, cascall, boixerola, còlquic, …………

Per a herbolari: menta, herbabona, tarongina, marduix, marialluïsa, camamilla, flor d’espígol, sàlvia, farigola, ……..

Per cosmètica o perfumeria: espígol, menta, camamilla, rosa, aloe vera, calèndula, àrnica, ….

Per indústria condimentaria i agroalimentària: llorer, alfàbrega, julivert, romaní, orenga, menta, cítrics, genciana, ginebró, …

Un cop aquests aspectes han estat avaluats i ja es coneixen les possibles espècies a conrear, s’ha de pensar en aconseguir el material vegetal per a fer la implantació del cultiu, s’han de pensar les tècniques de cultiu i la maquinària i estris necessaris i s’ha de definir la transformació que ha de patir el material vegetal recol·lectat.

Material vegetal per implantar el cultiu

El cultiu es pot implantar amb:

  • Plantació
  • Sembra

Escollir una o altra pràctica depèn en primer lloc del tipus de cultiu que es faci. Si es fa cultiu ecològic o cultiu convencional. Si el cultiu és ecològic s’hauran d’utilitzar tots els mecanismes possibles per combatre des del començament les "males herbes" i evitar que aquestes entrin en competència amb el cultiu. Per aquesta raó, a més de preparar el terreny abans de la plantació amb molta cura, també ajudarà molt iniciar la plantació amb planta i no pas amb llavor.

Un altre criteri que és important a l’hora de decidir plantar o sembrar és la pròpia ecologia de l’espècie. La viabilitat de les llavors, la capacitat de germinació, la manera natural de propagació, la facilitat d’hibridació entre diferents espècies, … són entre d’altres aspectes els factors que s’han de tenir en compte a l’hora de multiplicar el material vegetal d’una manera o d’una altra i per tant són els que faran que el pagès trobi planter o llavor per tirar endavant el cultiu.

Així doncs, es poden fer per sembra directa al camp de cultiu: l’anís, el comí, el fonoll, la camamilla, la calèndula, el julivert, el pericó, el card marià i la valeriana, la milfulles, entre d’altres.

Per planter es recomana fer les sàlvies, la farigola, el romaní, l’espígol, la lavanda, els lavandins, la menta, l’estragó, la tarongina, la sajolida, l’alfàbrega, l’equinàcea, l’hisop, …

El preu del material vegetal incideix directament en el cost de la plantació, així doncs, un Kg de llavor pot anar des de les 2.500 pts fins les 40.000 pts, i els preus del planter també poden anar des de les 5-6 pts fins les 25 pts/unitat.

La densitat de la plantació està en funció de l’espècie i de les condicions de camp. Si és una espècie sembrada s’acostuma a emprar de 4 a 7 Kg/ha, si és un espècie plantada, el nombre de peus depèn de la grandària de la planta i de les condicions de cultiu.

Regadius: planta de port gran 35.000 pl./ha; planta de port petit 50.000 pl./ha

Secans: planta de port gran 15.000 pl./ha; planta de port petit 25.000 pl./ha

Manteniment del cultiu

El manteniment de la plantació és limita bàsicament a dos labors culturals: l’adobat i el control de les males herbes. Segons el tipus de cultiu que es faci, ecològic o convencional, la manera de fer aquest manteniment serà diferent.

El control de males herbes s’ha de fer entre línies i dins la mateixa línia. En cultiu convencional es faran servir herbicides apropiats pel cultiu de PAM. En cultiu ecològic, es farà de forma mecànica entre línies, mentre que dins la línia serà manual. Durant el primer any de cultiu la dedicació a aquesta tasca és molt important, la resta d’anys i a mida que el cultiu ombregi el sòl aquesta feina ocuparà menys hores.

L’adobat també és una pràctica del cultiu a la que s’hi haurà de dedicar temps. En general aquestes plantes no són gaire exigents en nutrients, però cada any caldrà reposar al sòls els elements minerals extrets per la producció. Adobs orgànics, adobs minerals, adobs sòlids, adobs líquids … són les diferents opcions que caldrà escollir per a cada cas particular.